
Atenció individualitzada:
Significa que a un nen (A) se li exigiran diàriament 10 exercicis mentres que haurà de veure que al seu company (B) només 2, perquè en el seu moment a B se li va fer un estudi de la situació de risc d'exclusió social que té, i és l'objectiu que se li ha marcat.
Al final de cicle:
si A compleix els 10 exercicis, obtindrà excel.lent.
si B compleix els 2 exercicis, obtindrà igualment excel.lent
A efectes burocràtics d'expedients, serà la mateixa nota tant per A com per B.
Llavors:
A, que no és tonto, veu que B, fent només 2 exercicis cada dia obté excel.lent igualment.
A es comença a sentir imbècil per haver de treballar molt més que B per obtenir el mateix benefici.
Per tant, A es limita a fer 2 exercicis diaris, com B.
Conseqüències:
El tutor de A convocarà una reunió urgent amb els pares per alertar-los de la caiguda en picat del seu rendiment.
És possible que A acabi al psiquiatra i medicant-se.
Mentrestant, tothom seguirà felicitant a B pels seus 2 exercicis diaris.
Això és l'atenció individualitzada.
Aquesta situació, es pot extrapolar a la vida adulta...?
