divendres 26 de juny de 2009

Mestres fumadors

Fa anys, era habitual veure el mestre fumant a l'aula i ningú s'escandalitzava per això. Hi havia problemes més importants a treballar. Fumaven des dels més progres fins als més casposos. El vici unia el país.

Actualment, amb la llei anti-tabac no pot fumar enlloc dins del recinte escolar, ni a la sala de mestres, ni tampoc al pati.





Un company s'espera a plegar de la seva jornada laboral a les 5 per fumar.
Només sortir del recinte, com que ja és lliure, encén el cigarro.
Aquesta acció és recriminada de seguida per una mestra que li recomana que millor que s'esperi a encendre'l quan ja no el vegin els nens. Que el mestre ha de donar exemple en tot.

El mestre li contesta que així ensenya als nens el que significa ser un addicte i el que significa l'expressió NO EM TOQUIS ELS COLLONS MALA BRUIXA.


Per què hi ha qui es pensa que un mestre ho ha de ser les 24 hores?

Què opinen aquestes mestres de Pipo el niño fumando i dels cigarros de xocolata?

Finalment: Per què no pot venir un huracà i fer neteja absoluta de mestres telettubils de cares al curs vinent?

10 comentaris:

Josep ha dit...

Caram, aquesta frase fa pensar: "Per què hi ha qui es pensa que un mestre ho ha de ser les 24 hores?". Sovint hem vist en persona, o a la tele, una persona esverada cridant "hi ha cap metge a la sala!?". Alguna vegada ha passat "hi ha cap veterinari a la sala!?" o "hi ha algun lampista a la sala!?".

Però no recorde una persona esverada cridant "hi ha cap mestre a la sala!?"

Anònim ha dit...

ha! he recordat un passatge de la meva infància. per alguna raó, vaig haver d'entrar a la sala de professors. i ho vaig fer sense picar. i la majoria fumaven!

Valero Sanmartí ha dit...

Exacte. Una persona només ha de complir durant l'horari laboral. Desprès, si vol, que es foti heroïna, que tingui sexe bondage, que begui Nestea o llegeixi Jorge Bucay. Exemples, els justos. És més: ¿quin millor exemple que complir durant la jornada laboral i desprès dur la teva vida com et roti? Compte amb el panòptic, que hi ha molt de progre subnormal que el segueix sense saber-ho.

Segon tema. El nano que m'actualitza el blog feia pràctiques a un institut. Al passadís, entre classes, treu el mòbil per mirar l'hora i li diuen "ràpid, amaga'l, que dones mal exemple". Conclusions, cadascú les seves.

Modgi ha dit...

Quina tortura això de ser una icona durant tota la teva vida. Jo tenia un mestre que fumava tant que els nens, en comptes de plorar el dia de les notes ploraven tot l'any.

Núr ha dit...

Quan els pares dels alumnes siguin pares les 24 hores del dia, llavors els mestres podran PLANTEJAR-SE si ells volen ser mestres les 24 hores!

A més, quants pares s'estan de fumar davant dels fills! Va, home! Si segur que hi ha un bon grapat d'alumens que demanen foc a aquest profe a les 5 de la tarda! No fotem!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Mestres teletubies, jo,jo,jo...

Markutis ha dit...

Jo li hagués apagat el cigarro a l'ull, m'hagués girat i hagués dit: "i això, nens, és el que heu de fer quan un marica presidiari de 150 quilos us vingui a dir que us petarà el trajano a les dutxes"

Júlia ha dit...

Ara, per sort, ja m'he jubilat.

En aquests darrers anys la meva dire, fumadora, sortia a fumar d'amagat, a l'hora del pati, i es camuflava en algun indret fosc i pudent. Però sempre hi havia la mestra martell d'heretges i també els infants mentalitzats per la família i les mestres 'martell de bruixes' que em venien a dir 'la directora està fumant...'.

Així ens va, com acabarem? No hi ha res més feixista que una societat sense vicis!!!

Emili ha dit...

Doncs jo no hi estic d'acord. Els mestres cobren per la feina que fan, els pares NO. Si un pare fuma davant del seu fill, és una decissió seva, però un mestre té unes obligacions. Cert és que un cop passada la porta de l'escola ja és lliure de fer el que vulgui, però no costa res esperar a ser uns metres més enllà per fumar-se el piti. Ja no és qüestió de ser teletubils, progres o antivocacionals. Fumar és perjudicial i el mínim que poden fer els mestres és donar exemple i evitar fumar davant dels nens.

Josep ha dit...

" un cop passada la porta de l'escola ja és lliure de fer el que vulgui, però no costa res esperar a ser uns metres més enllà per fumar-se el piti."
És tan fàcil com modificar el contracte laboral: allargant-lo mitja horeta en el temps. I pagar mitja horeta més, és clar.