Anècdota explicada per un mestre antivocacional, que som molts més dels que alguns voldrien.Hora del pati. Sala de mestres. Ambient distès. Somriures, cafès, converses sense importància.
De sobte sobresurt la veu una mica elevada d'una mestra novata molt jove, que és el primer any que està a l'escola, i que diu una cosa així com:
-És que no puc amb aquell nen. És un maleducat, no sé quin tipus d'educació li deuen donar a casa. I a sobre mira que està com una bola, segur que el deuen inflar a crosants i merdes!
Silenci absolut a la sala. L'ambient es tensa, tothom es queda mut de sobte. Tots els mestres miren a la directora esperant una reacció. Miren a la mestra novata. Tornen a mirar la directora. Segueix el silenci absolut.
El nen en qüestió és el fill repel·lent de la directora. La directora, que fins ara estava llegint el diari, es limita a aixecar la cella, remuga alguna cosa que no s'acaba d'entendre i segueix llegint com si res. Ràpidament, el mestre més veterà intenta sense gaire èxit treure un nou tema com si res no hagués passat.
I és que alguns encara no s'han adonat que l'escola, en tant que lloc de treball, no deixa de tenir les regles no escrites del món laboral. La mestra novata ha pecat d'inexperiència laboral però així ja haurà après la lliçó que tot bon treballador coneix: Abans de dir res de ningú, un s'ha d'informar bé sobre les relacions parentesques al lloc de treball, que en el cas de les escoles consisteix en saber qui són els fills dels altres mestres, i especialment els de la Santíssima Trinitat (director, cap d'estudis, secretari).
Amb la LEC en vigor, aquesta pobra mestra novata no hagués durat gaire més temps en aquesta escola.
Amb la LEC en vigor, alguns que fins ara han estat visquent als núvols, començaran a saber com és de dura la REALITAT LABORAL, més enllà dels mals de caps propis de la professió docent en si.
