Tipologies de pares 1: Pares/Mestres

Es tracta d'aquells pares que al mateix temps són mestres en altres escoles. En un principi sembla que hagi de ser una relació més fàcil i entenedora, i de fet ho és, però també és una arma de doble fil: Tot el que té de bo ho té en el mateix grau de dolent.

D'una banda és el tipus de pare que tot tutor voldria tenir: Si el nen es porta malament i el tutor el castiga, els pares/mestres no li discutiran mai res. Respectaran i recolzaran en tot moment la seva decisió ja que li reconeixeran completament l'autoritat de mestre. Com a molt voldran saber-ne el motiu per després a casa castigar-lo novament, tal i com es feia anteriorment quan a casa et castigaven perquè t'havien castigat a l'escola. En el fons, avui dia, és més una qüestió de corporativisme i solidaritat gremial que no d'una altra cosa.

D'altra banda, el fet que sigui mestre també té la seva part negativa, que per a contrarestar la positiva, és pitjor que en la resta de pares. Si el pare/mestre és molt vocacional, el tutor el tindrà dia sí dia també a les cinc de la tarda, interessant-se en excés per la seva feina, preguntant-li per les unitats didàctiques que es treballen a classe, o interessant-se per la manera en com està començant a aplicar les competències bàsiques. Als informes de trimestre, voldrà saber quins criteris avaluatius s'han emprat en cada frase, o per què determinats objectius no hi apareixen reflectits i d'altres sí. Gairebé pitjor que un inspector. I el tutor no entendrà per què cada cop li vénen més ganes de matar-lo quan justament ja firmaria perquè tots els pares s'interessessin així per l'educació del seu fill.