Però a veure: Aprendre d'un nen? què collons te poden ensenyar els nens?
Empesa per la curiositat, he fet una exhaustiva investigació en blogs de mestres vocacionals, i he trobat perles com:
-Els nens t'ensenyen la innocència.
Jo els asseguro que segons quins nens no tenen res d'innocents, especialment en segons quins pobles i barris de ciutats. A més, per a què voldria una persona en el seu seny aprendre la innocència si no és perquè després li fotin de pals de per vida?
-Els nens t'ensenyen l'alegria
Toma ya, i els borratxos també.
-Els nens t'ensenyen la tendresa.
Els "nens" més grandets també poden ensenyar la tendresa en determinats moments.
-Els nens t'ensenyen a prendre's la vida com un joc.
Vostès vagin-se prenent la vida com un joc i ja veuran com acaben.
-Els nens t'ensenyen com relacionar-se
Doncs a partir d'ara ja ho saben: solucionin-ho tot a base d'hòsties.
Però pensant-ho bé: si tothom diu que els nens són els que realment ensenyen, és que segurament han de tenir raó, especialment si ho diu la mismísima Teresa de Calcuta, icone pop allà on les hi hagi. He fet l'esforç d'observar els nens i he intentat pensar què em poden ensenyar ells a mi:
-A jugar a tazos: doncs sí, ben mirat, una bona preparació-base per a jugar al "duro" a les tavernes i inflar-se a beure sense pagar.
-Excuses que encara no havia sentit en la vida: El gos se m'ha menjat els deures. El gos se m'ha menjat els papers del seguro i el carnet de conduir.
-Nous insults: Per no quedar-se mai antiquat. Això de "cagunlaputa" o "gilipolles" passarà a causar el mateix efecte d'aquí uns anys que ara fa el "vatua les espardenyes de cristu".
-Qui ha guanyat OT, Supermodelo, Fama i coses d'aquestes, completament útils i imprescindibles per a converses en la vida privada.
-Què és un bukake: sembla que encara hi ha mestres que desconeixen que si els nens tenen tanta fal.lera a entrar a internet, no és per mirar dibuixos precisament.
-A liar-se un porro de totes les maneres possibles: Sí, mestres, sí. Segur que a la seva classe tenen algun nen que els podrien donar classes magistrals sobre el tema.
-Pel.lícules gores memorables: els mestres vocacionals creuen que només miren Walt Disney, per això els nens prefereixen callar les seves autèntiques aficions; però si vostès els tenen una mica de consideració i no els tracten teletubilment, li arribaran a donar títols d'autèntiques obres mestres del cine gore.
8 comentaris:
Aquí una que contribueix al caldu de cultiu perroflauta. Recomanes fer fitxes de reforç amb el mapa del metro perquè s'estudiïn bé les parades on podran tocar en un futur? XD
Benvolguda mestra descreguda, és evident que el principal problema que tenen molts de la teva professió, a part de l'ecoflowerismeguaicumba, és que són més infantils que els destinataris passius -no ens enganyem- de la seva activitat. Així ho demostren els jardins d'infància que són les facultats de magisteri d'infantil i primària.Clar que n'aprenen dels nens, els vocacionals, n'aprenen perquè han patit una regressió tal que estan al mateix nivell que ells, o fins i tot un punt per sota. Però són feliços, i el món és meravellós. I seuen amb les cames creuades al terra i consumeixen llibres de pedagogia que en països desenvolupats són prohibits per estar vinculats a sectes.
Això sí, de mòbils en saben més que jo.
Benvolguda Paola,una bona idea aquesta. Encara que jo ho ampliaria també a les estacions de rodalies de Renfe.
Vironer, què bé que ha descrit als mestres vocacionals. L'ha clavada. Un dia he de parlar de les facultats de magisteri, les malanomenades "normals", que com bé diu, són tot un jardí d'infància, inclòs el seu bar.
Anant de blog en blog he anat a petar al teu i s'ha de dir que és dels més curiosos que he vist.
Estic en gairebé l'última etapa dels estudis (segon de batxillerat) i he vist tot tipus de professors, des d'aquells que intimidaven amb la mirada, altres que eren més colegues que professors i finalment els que arribaven a classe, suspiraven i els veies escrit als ulls "menuda mierda". Jo diria que ets dels últims...
Sobre això que dius dels nens, en la majoria de coses estic d'acord, però em sembla que n'hi ha una que sí que pots aprendre d'ells: encara no tenen tots els prejudicis i els tabús dels adults. Vaig cuidar d'uns cosinets quan se'ls va morir l'àvia i van estar molta estona parlant d'ella, però no amb recel o amb temor, sinó dient obertament les seves virtuds i recordant bons moments (fins i tot em van fer baixar una cançó que li agradava a l'àvia). Encara ara, quan ens reunim la família, me'n parlen sense problemes. Els adults, en canvi, en van parlar molt poques vegades... trobo que una de les coses que s'hauria d'aprendre dels nens és aquesta, a parlar de la mort amb tranquilitat i dir obertament el que sents, sense vergonya.
No ho sé, deu ser molt dur ser mestra i que no t'agradin els nens, però bé xD Els nens de vegades són desagradables... jo és que visc en un poble petit, a la classe érem vuit persones i adoràvem a les mestres. Les nenes d'ara critiquen a la seva, cosa que jo no m'hagués atrevit a fer mai. Actualment sé quins professors els agrada ensenyar i quins no. Amb els que no els agrada, doncs vaig fent i amb els que sí, treballem més a gust perquè la classe és més agradable. De fet, vaig decidir triar física gràcies a un professor... no havia imaginat mai que les matemàtiques fossin tant agradables. Sempre trobaré a faltar a aquell professor (i no sóc l'única)
No sé exactament quins cursos fas tu, algunes coses semblen de primària, però no crec que hagin arribat al porros a aquesta edat, oi? :S
Bé, et seguiré llegint, em provoques curiositat. Apa, adéu! (quin comentari més llarg!)
Benvolguda Sònia,
primer de tot gràcies per el seu comentari, sempre és interessant tenir punts de vista des de tots els sectors diferents.
Miri, després del que he vist, li diré que els nens, deixant de banda que no me facin gaire gràcia, en el fons són els que menys culpa tenen de tot, bastant pena tenen d'haver d'estar obligats a anar a la Presó que és l'escola i veure com alguns mestres els intenten inculcar unes idees completament infantils sense adonar-se que avui dia tot ha canviat, que els nens ja s'han fet farts de veure porno (i parlo de Primària) i demés delicatessen per internet. Són cabrons, sí, uns manipuladors i tot el que es pugui imaginar, però de tot el percal, és contra qui menys carrego.
Deixant de banda també el fet personal de que tot allò que em soni a escola em produeix alèrgia, carrego contra tota aquesta parafarnàlia "xupiguay" que inunda les aules dia a dia. Digui'm reaccionària, si vol, però després vénen les lamentacions i el baix rendiment degut a que paraules com "disciplina" o "examen" les han demonitzat aquest sector tan progre de la societat.
Això dels prejudicis... seran potser els més petits, perquè li asseguro que a Primària, per més que s'entesti el mestre, alguns ja tenen prejudicis racistes, homòfofs i d'altres que no es pot ni arribar a imaginar.
I li asseguro que més d'un fuma porros i ha arribat a provar algo més. Però clar, hi ha mestres que prefereixen tancar els ulls a aquesta realitat, i així va tot com va.
Salutacions antipedagògiques.
M'ho prenc a broma, perquè m'ho he de prendre a broma, perquè tens raó, els nens ensenyen tot això que dius, i més... Ensenyen fins i tot el cul, i ensenyen com fer bulling sense que te n'adonis i un llarg etcètera...però els nens ensenyen a fer-te mestra, a no badar et foten cada hòstia amb preguntes que mai t'havies plantejat, ensenyen com ser bona persona, ensenyen millor als seus companys que molts mestres, ensenyen a estimar sense demanar res a canvi...és que fa més de 30 anys que sóc mestra i m'ha ensenyat que cadascun és diferent i que jo he d'evolucionar per estar bé amb ells i que ells estiguin bé a l'escola, i...ens va bé, de moment! Petons!
Benvolguda Zel, té raó, l'únic que li discutiré és allò de que li ensenyen a ser "bona persona": ensenyen com es forma amb els anys un autèntic forero de putalocura.
Jo només puc riure. Primer pel que ha escrit vosté, després pels comentàris. I pensant-hi només crec que els nens no en tenen la culpa perquè són totalment manipulables, si són racistes és perquè algú els hi ha ensenyat, algú tan guay als seus ulls com pot ser un germà gran o un pare. I així amb cadascún dels comportaments que imiten. No sé, no crec que arreglem el món, però si ens ho plantegéssim, l'educació és per on s'ha de començar. Però com molt bé he llegit per aquí, entre els sindicats (grocs!) i les institucions...poca cosa farem més enllà que alimentar les seves grosses panxes i assentar les seves poltrones.
Salutacions.
Publica un comentari