Un dels tipus d'alumnes preferits pel mestre antivocacional és aquell amb qui es crea una mena de pacte no escrit ni verbalitzat: ell no et toca els collons a classe, tu no li toques els collons exigint-li els deures ni fent-lo sortir a la pissarra. Tant tu com ell aneu mirant dissimuladament el rellotge (els dos desitgeu amb la mateixa intensitat que siguin les 5), i quan arriba l'hora, cadascú marxa tan tranquil per la seva banda. Els dos heu acomplert amb la comèdia per avui. I els dos ho sabeu. Ell no t'ha emprenyat, tu no l'has emprenyat. Ell no fa res però no molesta perquè implícitament SAP d'aquest pacte. Així mateix, tampoc comet l'estupidesa d'anar-ho explicant als companys (perquè sap que se li hauria acabat aquesta tranquilitat de que el deixin en pau).
Sovint aquests alumnes, lluny de ser empollons, són considerats nens fluixos, que necessiten suport pedagògic. I jo crec que són els més llestos perquè aprenen com funciona la vida real, saben que realment estan allà per obligació i només volen que els deixin en pau.
I evidentment aquests alumnes aproven sempre.
L'anunci de San Miguel és una merda
Fa 3 hores
2 comentaris:
Cagumdéu, la seva saviesa hauria d'il·luminar el camí de molts i moltes... I un altre gall ens cantaria.
Per cert, espero que gaudeixi de les seves més que merescudes vacances.
Hi ha moltes relacions subliminals d'estil mafiós a les aules, fins i tot a les dels parvularis, però sembla que és políticament incorrecte parlar-ne.
Publica un comentari