Quin horror passar per davant l'aula de música i escoltar com 25 nens destrossen qualsevol melodia amb aquell objecte diabòlic de plàstic malanomenat flauta.I és que ja els planyo, els soferts especialistes de música (a tots menys als kumbaiàs, que viuen en una altra galàxia) que han d'aguantar dues idees generalitzades i imposades:
-Que la classe de música ha de ser "divertida". I tant divertida, com que és la classe del caxondeo per excel.lència des que la música existeix com a assignatura escolar. I en aquest ambient de "diversió", han suportar dia rere dia un nivell de decibels espantós. Pero compte, que si el mestre, cansat de tanta "diversió", decideix fer un cop d'estat i tornar a l'usança antiga per almenys tenir-los tots quadrats (evidentment a costa d'abolir la "diversió"), ja li vindran corrents tutors, directius, pares, mestres de la Rosa Sensat i de l'Associació Xescoboix-Not-Dead a dir-li que és completament antipedagògic que en música s'avorreixin (i que algú m'expliqui a mi per què, si cantant les penes se'n van, es va suicidar Xesco Boix).
-Que la música ha d'agradar a tothom: la música, potser sí. L'assignatura de música, no: Els que no pillen res només faran que donar pel cul i aprofitar per fer caxondeo i boicotejar la classe, i els que en saben s'avorreixen com una ostra i tampoc els agrada.
A sobre el de música és el burro de càrrega pel que a festes escolars es refereix: a part de donar classes, li encolomaran tots els festivals escolars, i evidentment cada any haurà de ser diferent, per lo que més li valdria la pena de plantejar-se si no li sortiria més a compte ser coreògraf en qualsevol companyia de dansa o teatre.
A part, es troben amb el "i per què serveix la música", pregunta qüestionada no només pels nens sino per altres mestres i pares (i mares, ai que se m'oblidava, que avui dia si et deixes de dir "pares i mares" passes a ser un malvat reaccionari, i millor encara si dius "mares i pares"). Però és que és veritat: per què collons serveix l'assignatura de música? per res. Bueno, per a alguna cosa sí que serveix:
L'assignatura de música es un caldo de cultiu impressionant per assegurar la perduració de l'espècie perroflauta en un futur proper: nens que quan siguin grans i vegin que de res els ha servit "jugar aprenent" alhora de buscar feina, s'enrecordin que de petits tenien una flauta de plàstic, li treguin la pols, agafin el gos més tinyós que trobin i decideixin entrar en el fabulós món del costrisme perroflautesc.
8 comentaris:
molt interesant
Amiga Pissarra, havia de ser vostè qui ens donés les claus per entendre la pandèmia perroflautistica. Lògic, per altra banda; vostè, igual que els biòlegs en en laboratori, està en permanent contacte amb les causes de la infecció. La felicito pel seu coratge!
Jo suspenia l'assignatura de música -quan els nens encara podien suspendre, és clar- quan era estudiant de conservatori. Tot pel meu odi RACIONAL vers aquell fastigós -i fatigós- instrument que és la flauta dolça -sa puta mare, dolça.
MORT a l'assignatura de música: no serveix per a res -qui vulgui estudiar música, que vagi al conservatori-, només produeix odi i perroflautes i no agrada a ningú.
Li propino un petó, estimada pissarra negra. El dia que sigui president de la Gene li prometo la cartera del Tete Maragall. L'educació ha de rebentar d'una puta vegada.
tampoc ens passessim eh... ke encara em kedaré sense feina xDDDD
Tot hi que tens una visió molt particular de l'educació i amb una bona colla de coses no comparteixo la teva opinió, en aquest cas estic d'acord en que l'assignatura de música massa sovint es converteix en una pantomima que caldria reformular, sobretot a secundària. Salut!
Amic Gené, quan arribi a la Gene (i està clar que aquest és el seu destí doncs ho porta escrit al nom), canviï-li el nom a la Conselleria d'Educació i passi a anomenar-la Conselleria dels Barrets ja que l'educació actual és una casa d'idem.
sempre m'he imaginat que els mestres de música d'escola odien tot aquest munt d'instruments i que segurament es desperten a mitja nit entre malsons plagats de xilòfons mutants, panderetes assassines i flautes de bec... les flautes de bec ja fan prou por de per sí.
si aquell mite del xiulet dins les orelles que se sent l'endemà d'anar a la discoteca que diuen que és una freqüència sonora que no tornaràs a sentir mai més fos veritat, aquesta pobra gent estaria sorda del tot.
ostres sí sí sí síiiiiiiiiii
avui ha estat un dia especialment dolent pel tema aquest de la diversió dins la classe de música.
amb els de 6è. què dir dels de sisè...
el to amb el que està escrit l'article... BONIIISSIM. els mestres de Rosasensaaaat jajaja. que bo.
M'hi sento taan identificat.
Ostiii i lo dels perroflauta!!1
JUAS, que jo axiò també ho dic.
qui ho ha escrit?? són les meves idees posades per escrit en un blooogggg. Vull saber qui eeets!!!
En una classe de música canvies d'activitat com a mínim 4 cops:
- cantem (aprofitem per parlar entre cop i cop que la cantes, que com més millor, ja que se saben una cosa de memòria aprofitem)
- tocar la flauta (horror, però va bé perque ocupes una bona estona i almenys no parlen. Però sí que parlen entre cop i cop que toques o entre fragment i frament que vas ensenyat... ja se sap, llegir notes no en saben)
- audició (merda del cul, aprofiten tots a parlar o fer el borrego fent de directors o fent la puta mímica que els hi han ficat al cap des de parvulari)
- alguna cosa de ritme i melodia (aquí hi ha tant a dir que rebento)
- dansa (el tinglado que es monta per fer dansa)
Publica un comentari