Tipologies de mestres

Algunes tipologies de mestres que es poden trobar en una escola:

La "bleda":

Conserva la mateixa pinta d'empollona que ja tenia quan era petita. Segueix venint amb la carpeta impacable sota el braç, i al seu estoig hi ha quaranta-mil varietats de bolígrafs de colors diversos, ja que ella és molt pulcra i polida i ha aconseguit el seu somni de ser mestra. Viu en un món infantil de color rosa degut a que com que ella ha acabat la carrera i ja està treballant del que ha estudiat (ja se sap, falten mestres, ara no els deixen casi ni acabar la carrera que ja els adjudiquen plaça), no sap el que passa al mon exterior real. Es aficionada a llegir Coelho, Bucay, a veure Ventdelplà, i el seu ídol sexual es en Joel Joan. Escolta Gossos, Whiskins i Sau, i encara creu que l'infart d'en Sabater no te explicació possible. Encara creu en prínceps blaus i escriu un bloc de tipus sentimental que només llegeixen noies com ella.


La progre pureta:
Es inconfundible: els seus cabells totalment blancs i llargs la delaten, perquè des que li van començar a sortir canes durant la Transició, no se'ls ha ocorregut tenyir-se'ls mai de la vida. Per si sola és força inofensiva, com a molt et pot venir a tocar els collons amb el rotllo del reciclatge i l'hort de l'escola. Lo perillós és despres quan surt i es reuneix en alguna Associació de Renovació Pedagògica Activa, que està ple de dones amb cabells blancs com ella i homes barbuts i panxuts, i que és on es posen a conspirar totes aquestes perles de la nova pedagogia telettubil políticament correcta que tant els agrada imposar. Aquesta mestra encara va escoltant Els Esquirols i el Grup de Folk al cotxe, i de tant en tant encara plora per la mort de Xesco Boix.

El mestre Torrente:
Tipologia en perill d'extinció (com a mestre): Cada dia arriba a l'escola amb el Marca sota el braç, despres d'haver anat al bar a fer el carajillo i la fària. Posa els alumnes a treballar i així ell el pot llegir tranquil.lament. Es caga en tot cristo per la llei antitabac que ja no li permet fumar ni a la sala de mestres, quan abans podia fumar fins i tot donant classes i ningú hi posava el crit al cel. No parla gaire ni expressa el que realment pensa de tota la parafernàlia del sistema educatiu actual, doncs sap que està en territori progre-comantxe i tindria totes les de perdre. No es que sigui antivocacional, pero enyora aquells temps en que el mestre era el "señor maestro". Encara conserva el Cuaderno Azul al prestatge de casa seva, amb la secreta esperança de que algun dia ressuciti Franco i el torni a implantar. Això sí, es posa massatge Floyd i es pentina be la calva cada cop que té alguna entrevista amb alguna mare, per si de cas.

La maruja:
Amb aquest especímen curiós s'hi pot parlar força bé i fins i tot riure. Acostuma a ser una dona puretilla, amb els fills ja grandets, que ja porta uns quants anys ensenyant i ja s'ho agafa més en calma. Li agrada parlar de marujeos de la tele, de rentadores, de "su marido", fa acudits bons de sexe, amb la seva gràcia innata (cosa que a vegades escandalitza a les bledes). Encara que no utilitza un llenguatge "políticament correcte", acostuma a dir les coses pel seu nom i com les pensa.

El pelut:
El kumbayà multiculti de l'escola, normalment el de música. Sempre volta amb la guitarra penjada a l'esquena. Les seves classes, amb els seus "oh yeah", "vinga piquem tots de mans" i perles d'aquestes, semblen mes aviat una celebració evangelista de peli yanki, on ell se sent el gran pastor i els nens les ovelles. De ben segur que ha acomplert amb la peregrinació del bon Multiculti d'anar a Brasil, o Chiapas o Costa Rica, i si no, es pot tenir per segur que ho esta planificant per algun estiu d'aquests.

El guaperes:
Normalment el d'educació fisica. Fa que a les nenes de Cicle Superior se'ls dispari el procés hormonal, i també a algunes mestres (i a algun mestre també). La maruja és l'única que s'atreveix a dir-li obscenitats directament. A vegades aquests nois es trastoquen una mica en haver d'estar envoltats continuament en aquest ambient tan femení, i no saben acabar d'aprofitar totes les ocasions que se'ls posen a tiro per fotre un bon clau, tant de mestres com de mares d'alumnes.

El que està apunt de jubilar-se:
Crec personalment que aquest és el que més mereix el respecte, ja que sap més per vell que per mestre. A aquest que no li vinguin amb Logses, ni Loes, ni Lous, ni toca't els ous, ell sap millor que ningú com funciona tot això, despres de tants i tants anys dedicats a l'ensenyament, doncs les ha vistes de tots colors. Ningú des d'un despatx que es dediqui a fer lleis educatives sabrà tant com ell de nens. A més, és l'únic mestre que pot utilitzar paraules tan entranyables com "capsigrany", "tanoca" o "beneit" aconseguint el mateix efecte que si acabés de llegir una sentencia condemnatòria, ja que només ell sap portar els nens rectes com ningú (que intenti sino la mestra bleda dir "gamarús" a un nen de 12 anys, a veure què passa).