Substitucions de curta durada

Els substituts i substitutes (aiii... per què sempre m'ha sonat malament aquesta paraula en femení??) de curta durada acostumen a ser mestres força joves que estan començant a fer punts en la borsa d'interins, abans de passar a estar tot un any a un mateix centre. Els mestres vocacionals estan desitjant poder estar estables a un centre, i es lamenten d'aquesta precarietat. Bé, de fet, encara que no els faltés mai la feina, del que es lamenten és del fet de no poder conèixer a fons un mateix lloc. Però per als mestres antivocacionals és la millor manera de treballar, per una sèrie de motius:



Motius:

-En estar pocs dies, no t'impliques ni en l'escola ni en els nens. Bé, ho he dit malament, perquè el mestre antivocacional no s'hi implica ni que hi estigui per cinc anys. De fet hauria de dir que no cal que faci veure que s'hi implica.

-A ningú li importa les classes que facis per una setmana. En realitat, només demanen algú per aguantar uns dies els nens per no haver d'estar tocant els collons als altres mestres fotent-los enlaire les seves hores lliures (vegin-se si no les males cares i el desgavell que hi ha quan falta un mestre per un dia).

-Amb els nens, et pots permetre la gran vacilada, ja que no cal que exerceixis d'autoritat. Com que serà vist i no vist, quedaràs bé per a tota la vida (això sí, s'ha de procurar no tornar mai al mateix centre per una substitució mes llarga, si no ja no et prendrien en sèrio). Això acostuma a crear mala maror quan torna el mestre titular, pero al substitut li ha de ser ben igual. Consciències tranquil.les.


Com actuar:

.Abans d'entrar:

-S'ha de procurar localitzar dos bars: el més proper al cole, i un altre de més llunya.

Afortunadament, si hi ha algo en que ens uneix a tots els ibèrics és la cultura de bar, i fins i tot a pobles força petits en tenen almenys dos. O sigui que a buscar-los. El més proper servirà per anar a buscar tabac si cal, però serà el que MAI s'hi haurà d'anar a fer el trago. Simplement perquè serà on aniran a fer el cafè els mestres vocacionals (si és que surten, perquè n'hi ha alguns que ni això), que van al bar més proper per tornar el mes aviat possible a l'escola. Evidentment, s'aconsella defugir tot contacte amb els mestres que no surtin ni per anar a fer el cafè del migdia perquè prefereixin quedar-se a l'escola.

Per tant, s'anirà al bar mes llunyà, a prendre una cervesa tranquil.lament sense haver d'estar escoltant converses de feina, ni acudits dignes de Barrio Sésamo. I si per casualitat alla et trobes algun mestre, pots posar la mà al foc que és antivocacional com tu, o si més no, és mes normal que la majoria, perquè només vol desconnectar una estona de feina.

.A l'escola el primer dia:

-Localitzar primerament la maquina de cafè, que sol estar a la sala de mestres, i averiguar el sistema de pagament (en alguns llocs no és automàtica sino que te l'has de fer i posar els diners a un pot, i curiosament els balanços mensuals sempre surten negatius).

-Localitzar el lavabo.

-Localitzar on es guarden els rollos de paper de water per si s'acaba el que hi ha posat.

-Normalment els alumnes saben millor que el mateix mestre on ho guarda tot. Només cal preguntar-los i et diran fins i tot on guarda la petaca i el tabac de liar.

-Anar a les reunions com a mer notari del mestre titular. No cal intervenir ni fer veure que t'interesses, només apuntar. I ningú et recriminarà mai res.

-I sobretot, per precaució... A vegades es dóna el cas que el substitut el truquen per oferir-li la seguent plaça. No dir MAI on aniràs a parar, no fos cas que el algun dia et trobessis que el mestre titular d'aquell lloc et truqués emprenyat.