I és que realment, el tema de les bates de les mestres d'Infantil mereixeria tota una tesi doctoral.
Es pot saber on collons compren les bates, les d'Educació Infantil? És que ja no sé qui és pitjor, si el dissenyador (al qui enviaria directe a la forca com els telettubies del post anterior), o elles mateixes per triar-les. Desconec de moment com seria la bata versió masculina, ja que per sort per a la meva salut mental encara no he tingut oportunitat de veure cap home a infantil (o potser si que l'he vist pero no me n'he adonat de la seva condició de gènere). I afortunadament sortiré de la meva experiencia docent sense haver-ne vist cap, un trauma menys que m'estalviaré.Els passadissos d'Infantil són pitjors que una desfilada de moda de l'Agatha R. de la Prada, amb aquelles bates amb flors gegants, estrelles, cors... Però amb un resultat absolutament grotesc: dones joves i no tan joves, primes i grasses, que sembla que tinguin complexe de Caperutxeta Vermella (alguna fins i tot per acabar de rematar el resultat final es fa dues trenes, verídic), passejant-se amb aquelles bates de Heidi per l'escola. Un espectacle quasi fantasmagòric que ve a ser com la Baby Jane de la mítica pel.lícula. Quin espant! que ja no son nenes, per l'amor de déu, si hem d'esperar a que ho arregli Ensenyament, anem ben apanyats. Que algú faci algo!
25 comentaris:
Lo suyo sería ir con un traje de faralaes y un casco de la ONU, o, simplemente, de lagarterana con las medias del Ath. Club de Bilbao y borrach@.
Saludos
El Agus
Estimada amiga, vostè la clava. De la mateixa manera que molts professors en la trentena canalitzen la falta de sexe donant classes a adolescents hiperhormonats, masses Wendys en la cinquantena es disfressen de Ricitos de Oro.
El millor es que elles son les primeres en escandalitzar-se quan una adolescent es vesteix de Lolita... Elles si que són unes bones Lolones!
Soferta i sarcàstica companya, ¿ja ha dedicat algun post als PARES i MARES dels alumnes? Ja sap, tot descrivint forma, tamany, color, olor, tipologia de personalitat, psicopatologies diverses...
Un apunt.
Què és aquesta merda de dir "mestra d'educació infantil" a les "profes de pàrvuls"?
Així han de justificar els seus tres o quatre anys de carrera d'enganxar gomets?
Segur que això no la sorprén del tot:
http://www.elpais.com/articulo/
sociedad/ninos/argentinos/asesinan/
bebe/placer/elpepusoc/
20080522elpepisoc_7/Tes
Agus, yo de usted lo propondria en Ensenyament como vestuario versión masculina.
Aleix, verídic que he vist com "senyoretes mestres" renyaven a alumnes ja grandetes (de les que s'amaguen per pixar) per portar pantalons massa baixos que ensenyaven el tanga (i parlo d'una escola pública per la gràcia de Lol).
Pansete, tot arribarà, és cert que el tema "pares" també requereix un post exclusiu, pero que no sembli la tipica queixa mestres cap als pares (per res del mon voldria coindicir amb els mestres vocacionals). I de l'article, el que em sorprèn es que encara no hagi estat un mestre el que hagi fet això. Temps al temps sino.
Lo gene, te vostè tota la raó del món, sort que m'ho ha fet veure abans que sigui massa tard. Aixo de "mestres d'educacio infantil" ha sigut per demostrar que en aquells 3 anys de carrera he après algo de vocabulari telettubil, a part d'aprendre a posar gomets, concebre el punxó com una arma blanca d'aparença inofensiva, i aprendre's de memoria el kumbaià deu meu.
Sap de que m'agradaria que parlés? dels "recursos".
Sempre que en aquest món de l'educació falla alguna cosa, l'excusa es la mateixa: Ens falten recursos!
I jo, de veritat, que no ho entenc. Quan era petit al cole teníem quatre pilotes -punxades- i dos diccionaris -trencats-, una pissarra molt guarra, un esborrador que no es netejava mai i uns pupitres de MERDA.
I escolti, el meu record de la EGB-Primaria no és pas traumàtic. El fet de no tenir ordinadors i projector per passar Powepoints no ens va marcar ni a mi ni a ningú de la meva generació.
Prou de mentides i parides! si l'educació del nostre país no funciona és per culpa de la merda de plans d'educació i la ineptitud dels mestres kumba-inútils, no de la manca de "recursos".
Aquest tema em carrega especialment, per la hipocresia que el rodeja.
Completament d'acord, lo gené.Voste, com jo, gasta un bon nivell de filldeputisme anti-flowers que el farien un ferm candidat perfecte a mestre antivocacional.
Vaig fer un post semblant a:
http://pissarra-negra.blogspot.com/2008/04/dotaci-de-lescola.html
ke boooooo!!!!!!!!!!!!!!! hahahahaa
He de discrepar amb vosaltres sobre el tema dels recursos. Els recursos no només són materials. Abans disposaven d'uns recursos molt efectius i molt barats que ara no tenim: calvots, plantofades, cops de regle, orelles de burro, cinc llibres a cada mà i al racó...
El millor recurs actual és que els nens no s'adonin que JA no tenim aquests recursos.
Felicitats pel blog!
Q fort q me semblen tots aquests comentaris de veritat. Sou uns hipòcrites. Si els pares no eduquen, què hi hem de fer nosaltres? si els alumnes ja de P3 ens maltracten.
No heu estat mai a una escola i no en teniu ni puta idea. En quant a Lo Gené i el seu amic Pissarra Negra:
Me sembla molt hipòcrita el teu comentari sobre la carrera d'una mestra d'educació infantil. La teva mestra si que et debia fer enganxar gomets tota la teva educació preescolar, sinó sembla mentida que d'un cap que se li ha ensenyat a pensar, a raonar, que ha estat educat surti dir aquestes tonteries i aquest menyspreu per l'educació de la futura societat.
Tota una vergonya!
Per què continues en el món de l'enenyament, doncs? Si no és la teva vocació fes una altra cosa, l'únic que faràs és influenciar de forma negativa els nens i nenes! El món de l'ensenyament necessita gent que tingui ganes d'ensenyar, d'educar, no de criticar coses tanb vanals i inútils com "la bata que porten". Aixó no és el més important sinó els valors que es volen transmetre. Aquest blog és una vergonya, a més trobo de molt mal gust i poca educació la quantitat de paraulotes que escriviu! Sou un mal exemple. Com vas acabar la carrera, si la vas acabar? Ets una hipòcrita.
Estimats últims anònims, deixant el benefici del dubte que siguin la mateixa persona:
Comentaris com el seus, amagats rere l'anonimat, només fan que confirmar-me que els mestres són el sector que menys sentit de l'humor té. Això sí, vostès (bé, he de dir "nosaltres" perquè m'hi incloc) són capaços de passar-se hores rient per un acudit del Super 3.
La solució al misteri que li preocupa tant sobre com vaig acabar la carrera no és cap altre que la simple evidència: a vostè li sembla Magisteri una carrera difícil? de treballets, molts, sí. Però, d'estudiar? digui'm, quantes hores hi va dedicar vostè, d'estudi? i si en va dedicar més de 10 en tota la carrera, faci's-ho mirar i vagi a la manifestació del 13 de novembre, ara que els funcionaris i interins ens ho podem permetre. Per ara, és clar.
El món de l'ensenyament el que necessita és personal. Tant que avui dia qualsevol amb carrera pot ser mestre, cosa que als mestres vocacionals els treu de polleguera per confirmar l'inutilitat d'aquests tres anys malgastats.
Paraulotes? Ai sí, és veritat: tonto, capsigrany, bleda,... Si us plau, toqui de peus a terra, que si no els nens se li enfilaran a la parra!
I altre cop amb el mateix tema: Per què no pot considerar-se una feina com una altra per cobrar a finals de mes? les coses no estan tan bé com per anar deixant feines, si és que coneix una mica la realitat laboral d'avui dia.
Igualment, salutacions antipedagògiques.
No som la mateixa persona no, ja que jo sóc la d'un dels anònims.
Anònim perquè? Perquè jo sóc mestra de vocació i tinc altres coses a fer que no registrar-me a les porqueries aquestes de blogs per a què ( per a tafanejar i criticar)
El fet q els anònims siguin de diferents persones vol dir que no sóc la única que penso aquestes coses, per sort.
Hi ha feines que són per guanyar calers, la prostitució per exemple, la educació no.
Si tingues fills sabria del que li parlo.
Ei, doncs jo he vist mestres (mascles) a CS amb bates més escandaloses que algunes mestres d'infantil!
L'escola és reflex de la societat, hi ha d'have de tot.
sóc mestra d'infantil i la veritat, no ser si són escandaloses les meves bates però considero que són un reflexe de la meva personalitat, us puc dir que no tenen dibuixos però si que són de colors llampans, transmeten alegria i que coi...m'hi trobo la mar de bé!!!
aquí sembla que més d'un és imbècil:
1- la meva carrera no és d'enganxar gomets
2- les bates les portem com ens surt d'allà i als nens/es i nosaltres ens encanten
aixi que la gent que no en tingui ni idea que no parli siusplau, o que com a minim no critiqui el que fan els demés, que no vareu anar a l'escola i no us van ensenyar a ser educats o què?
Es veritat tot el que diuem d'Internet... hi ha gent que que menteix dient que són el que veritablement no són. Em nego a pensar que hi hagi una mestra capaç de dir aquestes barbaritats! Suposo que vostè serà una mestressa de casa molt avorrida. Aquest any li toca als mestres, l'any passat als polítics... i el que ve... a qui? De totes maneres li aconsello que s'informi bé de les tasques dels mestres abans de parlar, ja que no té ni idea del treball...
I si en realitat vostè és mestra, em compadeixo molt de la seva psiquis.
Ho sento molt... realment sento que no hagis tret profit a aquests tres anys... i que ara estiguis tan amargada... bé, en aquest aspecte veig que he après molt més que tu... jo, per sort, em desperto cada matí amb ganes d'anar a la feina... malauradament tu només deus pensar que és un dia més d'aguantar marrecs insuportables. Bé, espero que algun dia trobis la teva veritable vocació (jugar al parxís, comentar les jugades del partit de futbol del dia anterior...) però que no sigui criticar els altres que intenten fer la seva feina ben feta... potser algun dia canvien els papers, i a tots aquests que us aprofiteu de la situació us posin de peus al carrer.
Una MESTRA D'EDUCACIÓ INFANTIL (que no professora de pàrvuls) molt vocacional i orgullosa de ser-ho.
Lo mes curios és aquella bata cordada a l'esquena que porten les mestres de p3 fins a 2º que porten les mestres de l'escola del meu fill. Incomoda?
Permeti'm que interrompi un moment aquesta bonica onada d'indignació general.
No cal que em diguin que són d'Infantil. A vostès se les reconeix d'una hora lluny, tant a dins com fora de la FEINA.
A qui treballaria sense cobrar, espero no veure-la mai a cap manifestació cas d'una hipotètica congelació o retallada salarial.
Si creuen que de veritat jo sóc l'única mestra així, les compadeixo. Els reis són els pares, per si no ho sabien encara.
Però perquè vegin que en el fons tinc bon cor, els diré que m'he rigut amb els seus comentaris. No esperava cap altra reacció tinguent en compte del gremi que prové. Ja estic ben acostumada.
Ah. El parxís m'avorreix. I el fútbol, també. La prostitució no està tan ben pagada com fa anys, hi ha massa competència. Fins i tot a les escoles. Però potser vostès m'ajudarien a trobar la meva autèntica vocació.
I ara si volen ja poden seguir amb els comentaris.
Perdonin les molèsties .
Salutacions antipedagògiques.
Sóc una altra mestra d'educació infantil, força dolguda de llegir uns comentaris tant antipedagògics, ja ho dius bé, com els que hi ha per aquí, a mi m'encanta la meva feina, i em sap greu que hi hagi gent que cregui que només serveixo per fer enganxar gomets als infants. Però realment és per desconeixament. I suposo que per això a tu no t'agrada la teva feina, perquè tot el dia enganxant gomets... a mi tampoc m'agradaria la veritat. Però els i les mestres fem més, servim per més, ens entreguem per acompanyar als infants en el seu aprenentatge i des del meu punt de vista, el menys iportant són les bates que portem o no. Les bates són simplement per no embrutar-nos, però no han de ser una eina per jutjar la persona que la porta, tant si s'ha fet trenetes com dues cues. O no? Des del meu punt de vista, la llàstima és que hi hagi mestres sense vocació i a sobre amb ganes de despotricar dels "companys" sense ni saber-ne res, partint del color de la bata que porten...
I el més irònic és que jo he arribat a aquesta pàgina quan al google he escrit "bates mestres" pensant de comprar-me una bata per l'escola, que ara ve el bon temps i volia canviar de model. Tela marinera, tela!
No sé què t'ha passat per odiar aquesta profeció, la compares amb la prostitució i entenc que si paguessin millor... desitjo que algun dia a l'escola tinguis una de les mils experiències agradables que fan que et sentis útil, necessaria i feliç de formar part de l'educació, de tot cor.
Anna, una mestra de vocació i amb orgull.
Una mestra sense vocació no és una mestra, no m'extranya que moltes escoles funcionin com funcionen amb gent com tu "ensenyant als nens" perquè dubto que siguis capaç de mostrar res enriquidor si la teva prioritat es criticar, i a més a més criticar una cosa tan poc important com les bates de les altres mestres.
La bata més que una questió de moda es tracta d'una cosa pràctica que t'evita d'embrutar-te i amb dues butxaques per encabir-hi milers de coses...
Benvolgudes mestres indignades:
Vostès són el perfil de mestra que tan m'agrada. Creguin-me. M'agradren perquè són la font d'inspiració d'aquest bloc.
No és Pissarra Negra qui ha parlat primer de prostitució. Ha estat una mestra com vostès. Ens escandalitzem en sentir aquesta paraula, potser?
I ara prosegueixin, si us plau. Però si pot ser, els agraïria que si és possible deixessin lloc per les que arriben a aquest bloc buscant bates mestres a google, que és com han arribat la majoria de vostès.
Marta:
M'agrada molt que hagi utilitzat el terme enriquidor. De veritat. A les mestres com vostè li he dedicat un post i tot. Busqui'l.
Salutacions antipedagògiques.
Jo crec que tots els anònims han estat escrits per col.legues de la mateixa feina (escola, si ho prefereixen): potser una va arribar fins aquí buscant un web per comprar-se una bata, va llegir tanta antipedagogia, es va escandalitzar i va passar l'enllaç a les seves amigues perquè vinguessin a fer palesa la seva indignació. Gremialisme, s'en diu.
Un detall que se m'escapa és el perquè es busca una bata per internet. Vull dir que moltes de les opinions anònimes incideixen en la suposada amargor/buidor de la vida de la Pissarra (en un cas, fins i tot s'especula amb la seva condició de "mestressa de casa" en to pejoratiu, cosa que de ben segur és molt antipedagògic) i cauen en el parany de no adonar-se que, per altra gent anònima com ara jo, el fet de comprar una bata per internet és un fet tristíssim.
D'altra banda, em fa molta gràcia que en tots aquests posts de mestres vocacionals apareixen termes políticament correctes com "infants" o bé "nenes i nens", "els i les mestres", etc. i al mateix temps, faltes d'ortografia. És molt enriquidor, tot plegat, en tant que es poden extreure moltes conclusions de caràcter sociològic d'aquestes mostres :P
Salutacions, senyora Pissarra. M'ho estic passant de fàbula llegint el seu bloc.
Publica un comentari